jueves, 26 de mayo de 2011

...one of the best trips ever...


...diari de bord...

Com ja vaig comentar, el dia 11 de maig ens vam començar a preparar per marxar durant 10 dies de viatge al voltant de les illes britàniques. En aquests 10 dies hem visitat algunes ciutat del nord d'Irlanda i d'Escòcia; hem fet algun tour increible per gaudir del paisatge de les illes al màxim, hem conegut un munt d'albergs i gent molt diferent; hem passat por i hem rigut un munt. Simplement ha estat un viatge fantàstic! Estic convençuda que és un dels més importants de la meva vida i és per això que intentaré explicar breument on hem estat exactament, què hem visitat i què hem aprés.

11 de maig del 2011

No dormim en tota la nit pels nervis i ens posem en marxa a les 2h del matí ja que havíem d'agafar un bus que ens portés fins a l'aeroport de Bristol. Arribem amb temps i aprofitem per descansar com podem allà mateix abans de que surti l'avió cap al nostre primer destí: Belfast. Allà mateix vivim el primer moment divertit del viatge. La Pat decideix fer saltar l'alarma de l'aeroport estirant un fil al WC de minusvàlids (massa graciós!).

Arribem a Belfast cap a les 9h del matí i ens dirigim a l'alberg per deixar les maletes (sense dubte el millor alberg on hem estat!). Quan deixem les coses aprofitem per visitar la ciutat durant tot el dia.


Paddy's Palace a Belfast -l'alberg on ens vam
allotjar-.


12 de maig del 2011

Aquest dia teníem planejat fer un tour gratuït -l'alberg l'oferia a tots aquells clients que es quedessin un mínim de dues nit allotjat allà- per el nord d'Irlanda. El tour fa una primera parada a Carrick-a-rede rope bridge. El guia ens comenta que hi ha un pont penjant que es pot creuar pagant una entrada. Nosaltres decidim que no volem creuar però ens hi acostem. I quina és la nostra sorpresa a l'adonar-nos que estem rodejades de penya-segats fantàstics. Realment el paisatge era espectacular. Malauradament feia molt vent i costava avançar.

Carrick-a-rede rope bridge

Un cop tornem a l'autocar, el guia ens avisa que la següent parada és the Giant's Causeway. Un lloc catalogat per la UNESCO com patrimoni de la humanitat. Abans d'arribar aprofita per explicar-nos com es van crear aquests milers de formacions de pedra pentagonals al costat del mar. Després ens explica la història fantàstica que els habitants d'Irlanda han inventat per explicar aquesta meravella.

Giant's Causeway


Seguim la nostra aventura cap a Londonderry o Derry, una ciutat coneguda per la seva història política i les revol·lucions que hi van tenir lloc a causa de la separació de la ciutat en dos parts: els nacionalistes i els unionistes. Allà ens esperem per fer-nos una visita turística als Derry's Walls. És sense dubte una de les ciutats més actives políticament parlant sobretot durant els temps en què l'IRA existia a Irlanda. Aprofitem per a fer-nos moltes fotografies amb els murals que decoren tota la ciutat i que intenten descriure aquesta separació ideològica tan forta que existia i existeix encara ara a la ciutat.

Londonderry -nom preferit pels unionistes i utilitzat per
les autoritats britàniques- o Derry -nom que utilitzen
oficialment a la República d'Irlanda-.

Un cop feta la visita a Derry tornem cap a Belfast i aprofitem per a descansar ja que a l'endemà volem continuar visitant la ciutat abans de marxar cap a Glasgow.

13 de maig del 2011

Ens llevem d'hora al matí i aprofitem per passejar per la ciutat i comprar alguns records. Recorrem la ciutat i ens sobta la quantitat de catedrals que hi ha. A cada carrer potser n'hi ha un parell. Visitem alguna d'elles, el mercat, el port, alguns pubs emblemàtics, el city hall, el barri bohemi... Realment és una ciutat que no té res especial per a veure però on es fa molt agradable passejar. Hi haurem de tornar!

Aquest és un dels carrerons del barri bohemi de la ciutat.
Ens va encantar l'estil que tenia i com estava de cuidat.

A la tarda agafem l'equipatge i cap a l'aeroport. Cap a les 21:30h agafem l'avió i sense adonar-nos arribem a Glasgow. El viatge encara s'ha fet més curt del que ens pensàvem, uns 30 minuts. És fantàstic viatjar així! El primer que fem quan arribem a la nova ciutat és anar cap al nou alberg -que sembla més un hotel que una altra cosa- i ens posem a descansar per tal d'aixecar-nos d'hora ja que només estarem a Glasgow dos dies i els hem d'aprofitar al màxim!

14-15 de maig del 2011

Durant aquests dos dies vam aprofitar per empapar-nos de tot allò que Glasgow ens podia oferir. Donat que moltes de les coses a veure estaven bastant lluny com per anar caminat vam decidir agafar un bus turístic amb tiquet per a dos dies per conèixer la història de la ciutat i poder arribar a tot arreu. A més a més, també vam aprofitar per caminar pel centre i visitar alguns dels museus i exposicions gratuïtes que la ciutat oferia.


Vista de la ciutat des de l'universitat de Glasgow


A la nit del dia 15 vam agafar un autobús que ens va portar fins a Edinburgh, la última parada del nostre viatge on havíem de passar 5 dies.


16-17 de maig del 2011

Vam arribar a Edinburgh la nit del dia 15 i després d'estar una estona donant voltes per trobar el nostre alberg -a primer cop d'ull no semblava difícil trobar-ho, però més tard descobriríem que la ciutat té dos nivells i que nosaltres havíem d'anar al de sota- vam decidir descansar aquella nit per estar amb les piles ben carregades per a l'endemà! El dia 16 ens vam llevar relativament d'hora i vam decidir participar d'un tour gratuït a peu que organitzava el mateix alberg. Va durar 1h30minuts però va ser molt enriquidor. La noia que feia de guia era jove i va saber com alternar la historia dels llocs que anàvem visitant amb la història antiga de la ciutat -molt relacionada amb bruixeria, fantasmes...- i anècdotes -sobretot relacionades amb els llibres de Harry Potter.


Vista del castell d'Edimburg i la font més
emblemàtica de la ciutat des dels Princess Gardens.

A la tarda vam decidir continuar visitant la ciutat tranquil·lament. A més a més, vam aprofitar per a fer un cafè al coffe shop on se suposa que J.K Rowling va escriure el primer llibre de Harry Potter inspirada per les vistes al castell i a una escola que es poden veure des d'una de les finestres del bar.

A l'endemà vam decidir continuar visitant més llocs de la ciutat -excepte els museus, que els volíem deixar per a l'últim dia-. A la nit però, vam decidir participar d'un ghost tour que es feia a la ciutat. Com abans he comentat, Edinburgh és una ciutat rodejada de molts misteris a causa de la seva història que està relacionada amb una ciutat subterrània, bruixeria, poltergeists... Va ser un tour molt interessant ja que el guia a part de portar-nos a diferents llocs rodejats d'històries inexplicables intentava en tot moment donar també una versió més científica als fets. Tot i això, en certs moments va ser incapaç de fer-ho ja que no hi havia cap explicació racional possible.


Taüts trobats a l'interior d'una cova a les muntanyes
a prop d'Edinburgh possiblement relacionats
amb els assessinats comesos pels metges Burke i Hare.

A l'acabar el tour tots vam ser convidats a una cervesa a un pub per acabar de passar la nit abans de marxar cap a l'alber a descansar ja que a l'endemà ens esperava un tour de 12 hores en autobús per les Highlands.

18 de maig del 2011

A les 7h del matí ens llevavem per anar directes a la oficina del tour de 12h que havíem reservat per les Highlands d'Escòcia. Tot va començar súper puntual. La nostra primera parada va ser per esmorzar a un bar de carretera on cuinaven menjars típics de la zona. Tot i això, nosaltres ens vam decidir per un cafè. A més a més, allà al costat hi havia unes quantes vaques típiques de les Highlands i no vam perdre la oportunitat de fer-nos una foto amb elles...



Un cop vam esmorzar vam continuar el nostre camí fins a Glencoe Valley. Aquestes valls són conegudes per la massacre que allà hi va tenir lloc el 1692. El lloc és d'una bellesa formidable i no vam perdre la oportunitat de tirar unes quantes fotografies abans de que es posés a ploure més tot aprofitant que hi havia un escocès tocant la gaita. Realment si allò no era el paradís escocès per excel·lència poc li faltava. Allà mateix també vam aprofitar per a comprar els tiquets que ens servirien per pujar-nos a un vaixell que ens passejaria durant una hora pel Loch Ness.


Glencoe Valley

La següent parada va ser al poble on es troba el Loch Ness. Primerament, vam dinar i després ens vam pujar al vaixell que ens passejaria durant 1h pel mismíssim llac Ness. Durant el viatge vam aprofitar per a fer-nos algunes fotografies amb el monstre mentre ens explicaven la seva història i com funcionava el sònar que intentava captar on podia estar amagat Nessie.

Vista d'en Nessie des del vaixell

Després del nostre viatget pel llac Ness vam tornar a agafar l'autobús que ens va portar de tornada a Edinburgh. Quan vam arribar a l'alberg estàvem tan cansades que vam decidir anar a dormir per tal d'aprofitar al màxim el nostre últim dia a la ciutat.


19 de maig del 2011

Durant tot el dia 19 vam estar despedint-nos de la ciutat. Vam visitar alguns museus, vam comprar alguns records per als nostres familiars però sobretot vam passejar pels carrerons d'Edinburgh tot recordant les diferents històries que ens havien explicat sobre la ciutat. A l'endemà marxàvem a les 5h del matí pel que el dia no va ser molt llarg ja que volíem anar a domir d'hora perquè a Cardiff ens estava esperant la Mònica, una amiga que va estar d'Erasmus amb nosaltres durant el primer semestre i a qui li havíem d'explicar i exenyar moltes i moltes coses.


martes, 10 de mayo de 2011

...l'art de fer-se una motxilla o l'art d'estalviar...


Creia, degut a la meva experiència com a monitora a diversos campaments, que em seria fàcil fer-me una motxilla per a passar deu dies de viatge... No és així... Tinc una motxilla de 40 litres on hi he de fer entrar un munt de roba diferent, no sé si d'hivern o d'estiu (el clima a Regne Unit sempre és un misteri!) i evidentment, prou petita com perquè pugui passar sense problemes els controls de seguretat dels aeroports ja que no hem facturat.

Però bé... tot i els nervis perquè no passi res, les ganes de marxar són immesurables. Marxem deu dies a fer una ruta increible per Irlanda del Nord i Escòcia. Tenim molts plans, albergs esperant-nos, algún que altre tour reservat (tenim la intenció de visitar el Llac Ness, veurem en Nessie?), la batèria de la càmara carregada, molts nervis i moltes ganes de marxar. Segurament serà un dels viatges més espectaculars de la meva vida. Si bé és cert que ja he viatjat abans, mai havia organitzat un tour per tants llocs desconeguts i amb un calendari tan apretat! No estic segura ni de si podrem dinar tranquil·lament. Suposo que no podré escriure gaire durant aquests dies, però quan torni intentaré fer un diari de bord amb fotos de tot allò que hem visitat i alguna que altra explicació! Per fi, l'Erasmus comença a ser allò que havia desitjat: les festes ja les hem viscut però ara toca viatjar, no sé si tindré una altra vegada la oportunitat de fer-ho sense haver-me de preocupar gaire per res. Només esperem que tot vagi bé i que ens doni temps de fer-ho tot!




I a la tornada tindrem per aquí a la Mònica! Quina il·lusió! Et trobem molt a faltar! Ja veieu que no pararem fins a finals de mes, però que carai! som joves i hem d'aprofitar!! =)

Carpe Diem!



lunes, 9 de mayo de 2011

...just feelings...

Avui pretenia fer una entrada molt diferent a la que vaig a fer. Tot i això, està molt relacionada amb com em sento últimament i sobretot, sobretot, la següent cançó va dedicada a una gran amiga que, tot i que a vegades, no s'adoni em té aquí per a tot allò que necessiti. Simplement t'estimo! Ets des de fa molt de temps una peça imprescindible del trencaclosques de la meva vida. Gràcies per tot!

Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs.
Però molts mesos te n'adones que tornes a començar.
I a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar.
veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis, i sóc el que ara tinc.
No vull pensar en el que arribarà demà.

Llença't, cada instant és únic, no es repetirà.
Sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llenci.
Que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

I perquè els meus pensaments, que sempre viuen en present,
no conjuguen altres temps que el "ja faré el que no vaig fer"
Doncs avui o potser demà seré aquí o seré par allà.
Seré un tros de l'univers que no nota el pas del temps.
El que faig a cada instant és la força que em fa gran.
No vull pensar en el que arribarà demà.

Llença't, cada instant és únic, no es repetirà...

Llença't, cada instant és únic, no es repetirà.

Sento que el cor ja no para de bategar i diu que em llenci.
Que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà!!


Així doncs, com deia, tots els sentiments aquí a Cardiff estan a flor de pell... tot s'intensifica molt més. A vegades no saps com expressar allò que sents, altres vegades potser ho expresses massa i acabes dient coses que no penses o que realment et fan por... Això sí! el que tinc molt clar és en qui puc confiar. En aquest sentit he tingut moltíssima sort. He trobat, segurament, una de les persones que esdevindran més importants a la meva vida. Crec que sense ella tot hagués estat molt més complicat però m'ha aportat tot allò necessari per sentir-me a gust i ser feliç durant aquests mesos. És més ha aconseguit una de les coses més díficils per a mi, fer-me parlar, explicar-li com em sento, narrar-li les meves aventures... coses realment importants per a mi. Així que, tot i que sé que no t'ho he dit poques vegades així que no crec que estigui de més repetir-t'ho: Gràcies!


Carpe Diem!

domingo, 8 de mayo de 2011

...the city...


...ON SÓC?...

Com ja vaig comentar a l'entrada anterior fa uns set mesos que em trobo vivint a Cardiff, capital de Wales, com a estudiant Erasmus. Amb aquesta entrada pretenc explicar, segons el meu punt de vista, com és aquesta ciutat.

Bute Park (gran pulmó verd al centre de la ciutat.
El parc antigament eren els jardins del castell
-es pot veure al fons de la fotografia-
i tot plegat pertanyia al marquès de Bute)


La primera cosa que em va sorprendre de Cardiff va ser les seves dimensions. Tot i ser la capital no és una ciutat gaire gran i això et permet anar a tots llocs a peu i, per tant, no haver d'utilitzar el transport públic. Pot semblar una tonteria però tenint en compte el preus de tot -hi ha una diferència increíble amb els preus a Catalunya encara que Wales és més barat que la resta de Gran Bretanya- això està molt poder estalviar una mica. A més a més, cal tenir en compte que exceptuant els autobusos, en els quals pagues un preu establert en funció de si vols un bitllet senzill o un d'anada i de tornada, la resta de transports pertanyen a companyies privades i, per tant, els preus dels bitllets canvien en funció del dia, la hora... Ah! i no oblidem que els trens funcionen amb benzina, no hi ha catenàries enlloc (potser per això els preus a vegades resulten abusius!).


Una altra cosa que m'ha sorprés negativament a part de la ciutat (i que no és el clima!) és la poca oferta cultural que ofereix la ciutat. Si és cert que els estudiants tenen la oportunitat de apuntar-se a un munt d'activitats diferents organitzades, com ells diuen, en societies a un preu molt econòmic, també cal tenir en compte que té uns horaris establerts, normalment un parell d'hores a la setmana i que, per tant, encara et continua quedant molt temps lliure. Evidentment, la ciutat compta amb un museu, un castell, algunes gal·leries d'art, un multicinemes, uns quants centres comercials, parcs, estadis de rugby, futbol, hoquei... però no hi ha gaire res a fer doncs o tot és pagant unes entrades caríssimes o simplement, no hi ha res a veure excepte en dies puntuals en els quals s'organitza quelcom gratuit. Suposo que aquest també és un problema que jo accentuo més perquè estic acostumada a un ritme de vida molt diferent a Barcelona ple de coses a fer cada dia. Això sí! segurament és una de les ciutats amb més vida nocturna que existeixen. La majoria de la població és gent jove i la majoria de locals són pubs durant el dia i que es transformen en clubs a les nits. A la nit de ben segur que no t'avorreixes!

Festa dels divendres a la Student's Union: 'Boombox'

A les pròximes entrades intentaré anar publicant més coses sobre diversos raconets de la ciutat. Llocs que em visitat per aquí a prop: castells, parcs, catedrals... o viatges que hem fet en grup per les les illes britàniques.